En molts envasos de plàstic que utilitzem en el nostre dia a dia, suavitzant de la roba, ampolles de sucs… trobem que estant decorats amb uns films termoretràctils de plàstic anomenats sleeve. Si observem bé, veurem que s’hi troba una línia discontinua amb una fletxa que indueix a estirar-la per tal de separar l’sleeve de l’envàs.

Però, perquè serveix exactament fer aquesta separació? Realment hi ha algú que es dediqui a separar les dues parts si al final tot és plàstic? Aquestes són preguntes que habitualment es poden fer els consumidors d’aquests tipus d’envasos. En aquest article descobrirem si té alguna utilitat fer la separació entre els dos tipus de plàstic i perquè es fa d’aquesta manera.

Les etiquetes o fundes sleeve termoretràctil són un tipus d’impressió integral de l’envàs que aporta un major superfície de comunicació per a les especificacions i característiques del producte. És molt utilitzat a la indústria del packaging perquè és un sistema que té molts avantatges a nivell d’imatge, es pot aplicar a gairebé qualsevol geometria, no s’utilitzen coles, és més durador…entre moltes altres qualitats. El material que s’utilitza per a fabricar-les sol ser PVC, PETG i OPS segons l’envàs, la qualitat i el tipus de retràctil que s’utilitzi.

El problema rau quan el material de l’envàs no coincideix amb els tipus esmentats ja que generalment els envasos de plàstic són de PET, PP, PS o PLA. I aquesta diferència de material en dificulta la reciclabilitat.

Així doncs és important separar l’sleeve de l’envàs abans de llençar-lo per a garantir una bona reciclabilitat. Els sistemes de control i detecció del material que hi ha a les plantes de reciclatge, podrien tenir problemes per fer una correcta separació dels envasos. A partir d’ara quan anem per llençar un envàs, hem de pensar en separar tots els seus components si volem que acabin reciclant-se correctament, ja que sinó, el procés previ de triatge haurà servit per ben poc.