Actualment el tema dels productes plàstics està a l’ordre del dia i per aquest motiu en volem parlar una mica. És un tema molt extens pel que en farem un anàlisi a grans trets. Cal saber els pros i contres d’aquest material i l’ús que n’hem de fer.

Però, què és el plàstic? Parlant en termes químics, el plàstic és la substància formada per macromolècules orgàniques anomenades polímers. Amb aquests s’aconsegueixen unes propietats que amb altres materials no es poden aconseguir, com ara el color, pes lleuger, tacte agradable i resistència a la degradació ambiental i biològica. S’ha de tenir clar que plàstic és un estat del material que esdevé quan un material sintètic (en aquest cas podria ser el polímer) es troba viscós o fluid després d’haver aplicat calor en un estat sòlid. Aquest estat de la matèria és ideal per a diferents processos productius ja que es pot manipular amb facilitat.

Les propietats característiques de la majoria de plàstics són:

• Són barats.
• Tenen baixa densitat.
• Són impermeables.
• Aïllen l’electricitat.
• Aïllen la calor, tot i que no hi són resistents.
• Són resistents a la corrosió i a la intempèrie.
• Resisteixen davant l’acció de molts factors químics.
• Alguns es reciclen millor que altres que no són biodegradables ni fàcils de reciclar.
• Són fàcils de treballar.
• En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.

Els plàstics més comuns són el Polietilè tereftalat (PET), Polietilè d’alta densitat (PEHD), Policlorur de vinil (PVC), Polietilè de baixa densitat (PELD), Polipropilè (PP), Poliestirè (PS).  Que sovint també els podem veure identificats amb un número el qual se’ls ha adjudicat.

Tot i que s’ha de saber que hi ha més de sis-cents plàstics diferents i cada cop n’hi ha més, això és degut a les aleacions que es fan entre ells o amb altres materials per aconseguir propietats noves i més beneficioses pels productes, aquests tipus de plàstics els anomenem plàstics tècnics.

Ara bé, i els podem reciclar? La resposta és sí.

El plàstic és un material que es pot reciclar, s’ha d’anar amb compte perquè si el que fem és considerar-lo com una deixalla, la natura no l’assimilarà fins al cap de cinc-cents anys. Però si en fem un bon tractament (recollir-lo, netejar-lo, seleccionar-lo per tipus de material i fondre’l altre cop) es pot tornar a reutilitzar i donar vida a nous productes sense haver d’extreure o si més no reduir petroli per crear nous plàstics. I d’aquesta manera es redueix el consum de combustibles fòssils i es genera menys CO₂.

De totes maneres cada cop s’està treballant més en crear plàstics biodegradables per afavorir a la disminució de l’efecte contaminant. Aquests plàstics estan fabricats a partir de materials naturals moltes vegades provinents de l’agricultura (fècula de patata, midó…), de microorganismes o monòmers biològics de fonts renovables.

Si ens posem en context, amb la creació del plàstic es va revolucionar pràcticament tots els camps de la indústria. Aleshores es podien produir nous productes a un cost molt inferior i d’una manera molt més ràpida. Això també va ser una revolució per als consumidors ja que podien adquirir el mateix producte però a un preu més baix cosa que va afavorir a una consumició compulsiva i sense consciència.

És molt fàcil criminalitzar el plàstic, però la culpa no és del material en si sinó de l’ús i l’abús que n’hem fet les persones. S’ha de tenir en compte que l’abús dels envasos d’un sol ús, el no reciclatge d’aquests i la mala praxi en general està provocant que tinguem un mar contaminat on els peixos i animals marins estiguin consumint plàstic i en conseqüència nosaltres acabem consumint microplàstics.

Necessitem més consciència, tant per part de la indústria com per part dels consumidors.

Us deixo un enllaç d’un joc per fomentar el reciclatge: https://www.lafactoriainteractiva.com/games/Jocs/JocdelReciclatge/index.html