El segle XXI està essent marcat per una onada d’ecologisme i una tendència a preservar el medi ambient. El canvi climàtic és un fet irreversible i com sempre, els humans no reaccionem fins que tenim el problema al damunt. És per aquest motiu que s’està apostant cada cop més pel vehicle elèctric davant del vehicle de combustió, pels bioplàstics davant dels plàstics tradicionals i no menjar carn per la contaminació que aquesta indústria provoca.

En altres articles havíem explicat què eren els bioplàstics i els seus avantatges i inconvenients. Avui ens centrarem en la dicotomia del vehicle elèctric.

Aquesta última dècada els governs han incentivat la compra del vehicle elèctric al·legant que els vehicles de combustió són molt contaminants pel planeta i emeten grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle.

Però la solució és realment el vehicle elèctric?

El vehicle elèctric està dissenyat principalment per a fer trajectes curts i interubans, i és un bon mètode per no contaminar mentre es circula ja que desprèn zero emissions de CO₂ durant el seu funcionament. Però, què passa amb les bateries? I amb l’energia que es gasta per a carregar el cotxe elèctric?

Les bateries dels vehicles elèctrics són bateries de ió de liti. A causa de la gran demanda dels últims anys de bateries de liti, s’han creat grans extensions de mines d’aquest material per tot el planeta. Qualsevol extracció de matèries primeres pot provocar la degradació del sòl, l’escassetat d’aigua, la pèrdua de diversitat, danys en l’ecosistema i l’augment de l’esclafament global i el liti no n’és una excepció.

Segons un informe d’Amigos de la Tierra, s’ha comprovat que l’extracció del liti perjudica greument el sòl i provoca contaminació de l’aire. Per posar un exemple, els salars d’on s’extreu aquest mineral a Sudamèrica estan situats en territoris àrids on l’accés a l’aigua és imprescindible per a les comunitats que hi viuen. La indústria d’extracció del liti el que fa és desviar i contaminar aquest recurs pel seu propi benefici; com a dada, es necessiten 2,2 milions de litres d’aigua per produir una tonelada de liti, el que equival a la fabricació de 90 cotxes elèctrics. Així doncs, amb la gran demanda i els conflictes generats, diversos experts asseguren que l’extracció de liti no és viable durant gaire temps i aposten per altres elements alternatius com el ferro o el silici. Les bateries de ferro a diferència del silici són molt més econòmiques de fabricar.

El reciclatge d’aquest tipus de bateries també n’és un punt a destacar. Un cop la bateria ha quedat en desús o s’ha fet malbé, s’han d’extreure tots els materials que la componen i s’utilitzen per a fabricar altres bateries. Però no ha estat fins fa pocs anys que s’ha instaurat el reciclatge de les bateries, aquest és un procés factible però molt costós i complicat. El motiu principal de la demora d’aquest reciclatge és que els fabricants no creien que una bateria amb material reciclat donés les mateixes prestacions que una de nova.

Pel que fa a l’electricitat que es consumeix en carregar el vehicle elèctric pot estar derivada de fonts d’energies renovables però també de no renovables, les quals generen un gran impacte ambiental al nostre planeta. De fet, els combustibles fòssils comprenen el 80% de la demanda actual mundial de l’energia, i és la font d’aproximadament dos terços de les emissions de CO₂.

Així doncs, quins són els motius reals que ens porten a comprar vehicles elèctrics? Després d’analitzar aquests aspectes, potser ens hem de qüestionar si el vehicle elèctric és tan bona solució com ens fan creure o potser necessitem alternatives que siguin sostenibles en tot el cicle de vida.