En aquest article parlarem dels bioplàstics, està bé saber els pros i els contres d’aquests tipus de plàstics ja que moltes vegades ens quedem amb una informació molt superficial de totes les “alternatives” que ens ajuden a combatre el canvi climàtic.

Per començar, ¿Què és un bioplàstic? Un bioplàstic és un material plàstic d’origen vegetal i/o biodegradable, aquest actua com un plàstic convencional però es descompon més ràpidament, aproximadament uns divuit mesos en una temperatura ambiental. El terme biodegradable és molt important tenir-ho en compte ja que alguns bioplàstics com l’BioPet té un 30% d’origen vegetal però no és biodegradable.

Aquest tipus de materials no són nous, fa anys que s’estan desenvolupant i fabricant i estan en contínua evolució. Però tan sols un 1.7% del mercat mundial de polímers són bioplàstics però tan sols un quart d’aquesta quantitat són polímers biodegradables.

Els bioplàstics més comuns són:

Un cop utilitzat el bioplàstic també s’ha de dur a algun lloc, ja sigui enviat a un abocador, reciclat com els plàstics comuns o enviat a un centre de compostatge industrial. De totes maneres, quan un bioplàstic es llança a un abocador aquest està parcialment aïllat de l’aire, la humitat i la llum solar. Així que aquests no es descomponen gaire en un abocador ja que necessiten oxigen i activitat microbiana.

Pel que fa al compostatge industrial, aquest és necessari per escalfar el bioplàstic a una temperatura prou alta que permeti que els microbis el descomponguin. Els bioplàstics no es degraden per si sols en un termini significatiu sense aquesta intensa calor, en abocadors o en un compost domèstic. Si aquests bioplàstics acaben essent abocats en ecosistemes marins, aquests es comportaran de manera similar als plàstics convencionals, descomposant-se en fragments microscòpics.

Quins són els seus avantatges?

• Els principals avantatges dels bioplàstics són d’una banda la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el cas que es cremin per fer energia i en conseqüència a l’impacte ambiental.
• La fabricació del plàstic a través de recursos renovables, és un gran avantatge. Al ser un recurs d’origen vegetal, es pot fabricar en qualsevol part de món, és a dir, podem tenir bioplàstics de proximitat.
• Un altre avantatge és la biodegradabilitat, aquesta característica permet un final de vida útil dels productes i d’aquesta manera hi ha una disminució del volum de deixalles.
• Alguns bioplàstics són compostables, a més de degradar-se pel contacte amb el medi ambient, també ho fan pel contacte amb la matèria orgànica.

¿Però hi ha desavantatges?

• La cultivació de plantacions com el blat de moro per a la fabricació de plàstic en lloc d’aliment també té els seus focus de debat, la qüestió que ens hauríem de plantejar és, quin és el percentatge ideal de cultivació de blat de moro per a un segment o un altre? Aquí hi ha el criteri de cadascú, de moment els experts no han definit una resposta clara.
• El cultiu dels aliments per produir plàstics requereix d’agricultura intensiva, allunyada del concepte d’agricultura sostenible; suposa una elevada petjada hídrica i pot implicar la desforestació.
• Tan sols un 0,85% dels residus plàstics que arriben a les plantes de tractament són plàstics compostables.
• No es poden barrejar amb altres plàstics per a ser reciclats, s’han de reciclar de manera separada. La seva fabricació té un alt cost, són plàstics força més cars que els convencionals.

Veritablement, ara ja teniu una mica més d’informació sobre els pros i els contres dels bioplàstics, així d’aquesta manera ja podeu opinar sobre aquests tipus de plàstic sense caure en els tòpics. En resum ni els plàstics procedents del petroli són tan dolents i els bioplàstics tan bons, la clau passa en la gestió dels residus.